EL campanar de Lleida. Partitura per a cor mixte

la hermosura dels termes lleidatans,

s’axeca un campanar fet per titans

ó per homes de rassa gegantina.

Quan guayta cap a vall, l’aygua vehina

del riu li dona espill y l’horta encants;

y guaytant cap amunt, toca amb les mans

y conversa amb la lluna y la boyrina.

Pugemhi, donchs… l’escala cargolada

qu’als ulls dona mareig y al cor neguit

sembla qu’estigui desde’l cel penjada.

Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,

si’t sents d’áliga’l cor, pren revolada,

que ja ets a mitx camí del infinit![26]

—Magí Morera i Galícia , Lleida al seu poeta, Maig 1912