Música petita vol. 1,2 i 3 Obres per a piano

Llibres disponibles a www.dinsic.com

Ha estat per a mi un privilegi poder ser el “compositor convidat 2014” en el projecte que anualment convoquen les Escoles de Música de la Selva del Camp i del Centre de Lectura de Reus.

Escriure una quinzena d’obres per a piano pensant en joves estudiants no és un repte fàcil. Cada cop estic més convençut que la veritable dificultat de les obres instrumentals està en les obres anomenades “fàcils”. Fàcils? Què vol dir fàcil?

Us explicaré una petita anècdota. L’any 2003 vaig viatjar a Madrid a triar el que seria el meu piano de cua. Un cop a la botiga, que era com un concessionari de cotxes però que en lloc de cotxes hi havia pianos de cua, em vaig esperar que un senyor, ja gran, acabés de provar un piano de gran cua. Jo, a uns metres darrere d’ell, esperava impacient el meu moment mentre em quedava fascinat per la meravella de so que aquell senyor gran treia del piano, tocant acords a blanques, rodones i alguna negra. Impressionant, fascinant i hipnòtic. Què difícil és fer blanques i rodones i la vegada comunicar de la manera més dolça i impactant directament en l’ànima de l’oient… El misteri el vaig resoldre quan aquell senyor es va alçar de la banqueta, es va girar cap a mi  i em va dir: “Cuando quieras chico” i jo amb els ulls oberts com a plats i amb la veu tallada li vaig respondre: “Gracias Sr. Achúcarro”.

Què difícil és tocar fàcil!

En aquests dos volums, “Música petita 2” i “Música petita 3” he escrit música tècnicament fàcil, o millor dit, de no gran dificultat. Per tant, cal entregar-se en cos i ànima en cada una de les notes que hi ha, donant-li tot l’amor, la passió i l’entrega per poder arribar a l’oient com un regal transparent en forma d’ona sonora.

El dia 22 de març de 2014 vaig estar amb tots els joves estudiants treballant les meves obres durant un dia. Va ser genial veure el treball acurat, seriós i ple d’amor que em van oferir aquests joves. Quina sort tenen aquests estudiants de rebre aquest missatge cada setmana del curs de la mà dels seus professors. Gràcies per la vostra imprescindible tasca Angelina Bofarull, Jaume Riambau, Neus Vila, Ruben Lorenzo, Rosa Mónico, Alba Solé, Hye Sun Lee i Anton Salvador.

I gràcies als protagonistes del projecte, per donar-me tanta energia, per parlar de mi amb les vostres mans, per emocionar-vos mentre feu música, per lluitar cada dia mentres us feu grans. Gràcies Joan Turallols (9 anys), Dani Sánchez (10 anys), Irene Bello (9 anys), Tresa M. Duch (9 anys), Kira Capafons (10 anys), Roger Bové (10 anys), Marina Peso (12 anys), Álex Sánchez (12 anys), Laura Fernández (10 anys), Clàudia Pont (12 anys), Mireia Martorell (12 anys), Héctor Guerrero (10 anys), Marta Guerrero (12 anys), Marcel Pelegrí (13 anys), Samuel Triguero (12 anys), Neus Padrell (12 anys), Meritxell Rufà (13 anys), Carla Bové (12 anys), Marta Ferran (12 anys), Maria Navarro (14 anys), Laia Piñol (12 anys), Marina Perales (12 anys), Ariadna Bové (14 anys), Mireia Morelló (12 anys), Georgina Masdeu (12 anys), Aina Rehues (12 anys), Júlia Franquet (14 anys) i Elisabeth Duch (12 anys).

 I felicitats també als que us vau encoratjar a treballar obres del meu darrer disc “The new age piano album” per captar perfectament el caràcter comunicatiu i emocional d’aquestes notes fàcils… o potser no tan fàcils. Gràcies també doncs a Pol Clivillé (14 anys), David Ardelean (13 anys), Júlia Vilalta (15 anys), Maria Martí 17 (anys), Helena Gassull (15 anys), Andreu Rauet (14 anys), Cèlia Roig (17 anys), Aitana Peso (15 anys) i Helena Fortuny (14 anys).

I recordeu, us dono permís per canviar alguna nota de les que jo escric per una que us inventeu vosaltres, l’única condició que us poso és que el canvi us faci més feliços…

 Antoni Tolmos ©