CD/DVD Musicolors - Concert per a piano i aquarel.les

Obra 

Musicolors, improvisació pianística sobre aquarel.les 

Autors

Antoni Tolmos i Màrius Carretero

Música

Improvisació de 28 minuts de durada a càrrec d’Antoni Tolmos

Aquarel.les 

Projecció de la filmació digital de 25 obres de l’aquarel.lista Màrius Carretero

Organitzat

Espectacle organitzat per HARMONIC management.

Producció

Enregistrat en l’Auditori de la Caixa de Lleida, el 29 de desembre de 2001 en directe amb l’assistència de públic. L’edició d’aquest DVD es va fer l’any 2011 amb motiu de l’homenatge que la ciutat de Lleida va fer de la figura d’en Màrius Carretero que ens havia deixat un any abans. Musicolors també es va poder escoltar, per darrera vegada, en directe a la ciutat de Viena l’agost de 2010 en un concert que Antoni Tolmos oferí a la “Cal Gallery” on exposava el pintor Lleidatà a títol pòstum.

“Escoltar la pintura, mirar la música, tot és possible en el món de l’art. Veia la música que sortia de les aquarel·les d’en Màrius quan visitava les seves exposicions. Necessitava després posar-me en el meu piano i que les mans em diguessin el que havien vist. I les mans parlaven d’una música transparent, lírica i molt profunda. La perfecció del pinzell d’en Màrius donava peu a sentir aquells paisatges com si fossin propis. Tots són espais fantàstics per a poder perdre-s’hi. Tots conviden a entrar-hi. La sala d’exposicions es converteix en una cambra acollidora on cada una de les aquarel·les és una finestra oberta a un paisatge, a més enllà d’un paisatge…

En Musicolors no vaig fer res més que buscar en el piano el que hi veia en les aquarel·les, i si el resultat va agradar tant al mateix Màrius, n’ha d’estar molt content, perquè aquesta música l’ha pintada ell.”

Antoni Tolmos © 2002

“Musicolors, va estar un somni. El somni que tot artista plàstic, un cop o altre en la vida, ha tingut. Veure, o millor dit, escoltar les seves obres convertides en música. Els somnis són cosa de mags. I màgiques van estar les mans i l’esperit d’Antoni Tolmos la nit de l’estrena.

Només la idea exposada per Tolmos al novembre de 2001 ja va aconseguir fer-me unes pessigolles a l’ànima, que feien suposar aquell deliciós esglai davant de lo desconegut. Mai s’havia intentat una cosa semblant. El resultat no podia ser mai un fracàs, hi havia massa il·lusió d’ambdues parts. I la paraula fracàs va ser l’única que no es va sentir aquell 29 de desembre de 2001, més que mai congelat, a l’auditori de la Caixa de Lleida.

Encara ara, puc escoltar els meus paisatges, un per un, tal com les aquarel·les anaven succeint-se a la pantalla de l’auditori. Només em feia una pregunta durant els 30 minuts que va durar Musicolors. Com, d’unes obres fetes en un humil cavallet del meu estudi, podia sorgir una música tan acurada, dolça i immensa? Suposo que la resposta estava en la màgia. La màgia de l’ànima d’artista nat, senzill però grandiós que encabeix, entre batec i batec, el cor de l’Antoni Tolmos.”

Màrius Carretero © 2002