Harmonia funcional. Article

2007

Article publicat a la revista electrònica PRODIEMUS l’any 2007

Veure article complet 

Resum

Sovint, en els entorns musicals, la paraula harmonia acostuma a tenir una connotació negativa, de dificultat, de disciplina incòmoda i difícil. Si més no, i recolzant-nos en l’afirmació que feia el pedagog Edgar Willems , on atribuïa a l’harmonia l’aspecte més intel•lectual dels tres elements bàsics de la música, l’estudi de l’harmonia ha estat sempre enfocat cap a la vessant més tècnica i matemàtica.

Els tractats d’harmonia han aconseguit extreure de les grans obres musicals les combinacions d’acords més emprades, més lògiques i fer-ne un seguit de fórmules altament matemàtiques que ajuden l’inexpert estudiant a aconseguir un encadenament d’acords amb un resultat sensorial segur i còmode a l’oïda sense necessitat d’haver escoltat en cap moment el seu procés compositiu. A més, es fa difícil creure en un sistema alternatiu que ens asseguri un aprenentatge tècnic tan acurat i precís com aquest i en un temps tan curt com el  que acostumen a disposar els estudis d’harmonia dels centres.

Potser el gran dilema seria, doncs, esbrinar quina és l’harmonia que van estudiar autors com Bob Dylan, Eric Clapton o milers de compositors de música que han aconseguit combinacions harmòniques meravelloses com les de l’ “Hotel Califòrnia” dels Eagles , o el “Memory” que cantava la Barbara Streissand ? Tanta harmonia sabien? Havien estudiat en el Conservatori?  O qui carai els va ensenyar?

La resposta  potser està en el vent com deia Dylan , el vent que transporta les ones musicals i fa que arribin a la nostra ment en forma de sensació. El secret està en la paraula “sensació”.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies